230812
Despertador a les 7.15 del matí. Tancar maletes i habitació, esmorzar (els nois avui fan tard) i sortida a les 8 del matí. El vehicle una mena de jeep, una mica més car que les 'van' però decididament encertat com comprovarem més tard donades les característiques del camí.
Primera parada al 'Magnetic Hill' on sembla, pel que ens expliquen, que la muntanya té a les seves entranyes alguna mena de roca o mineral magnètic que atrau els aparells com els avions i que per aquesta raó han de rodejar´la en lloc de sobrevolar-la pel damunt. D'altra banda sembla que els objectes que sembla que pugen, baixen i viceversa. L'explicació curiosa, el lloc una collonada.
Segona parada al 'point of confluence of Zanskar & Indus river.
D'aquí directes a Likkir on hi ha un 'Maitreya' de 3 pisos d'alçada.
Fem un break a base d'omelete i masala tea abans de la visita.
A Alchi tant els temples com els frescos i escultures així com les talles de fusta son realment boniques i treballades. La Karen ens explica sorpresa que són realment antigues. No Photos! (alguna d'amagatotis).
Alchi és un poblet bonic, ben cuidat, net i preparat per la quantitat de gent que ve a visitar-lo. Després de la visita i morts de gana i calor dinem a base de 'paner tika' 'paner muton', 'vegetable soup', 'roti' i begudes & tea corresponents per enfilar amb la darrera etapa del dia. Lamayuru.
Ja en ruta seguim trobant les particularitats del camí.
Hi arribem just per veure la posta de sol.
Ens allotgem al 'Moonland Guest House'. Amb vistes al temple, ple de flors i blat (i un yak dissecat plantat al mig del jardí) enmig d'aquest desert.
Ho porten uns xavals jovenets, espavilats i enrotllats. Uns busca-vides que ho tenen tot ben muntat i son molt divertits. Birra per la Karen i Vane i milk tea per mi mentre la fem petar entre riures i cigarretes.
L'habitació impecable i el WC potser el més net que hem trobat fins ara. Dutxeta calenta i a sopar a les 19.30 hores. Que cuidat que ho tenen tot. Una mena de carmanyoles que mantenen calentes amb una base d'espelma una seguida de láltre. Rice, dal, brown potatoes, tortitas, cheese & spinach i una mena de macedònia amb mango, albercoc, i.. pera!.
Després del sopar la fem petar amb uns holandesos de la taula del cantó. El noi de les coves ens diu que després faran jam session a base de tablas i didjeridoo al fum de chilum. Finalment tots a dormir perquè es posa a ploure.
240812
La tornada d'avui més lleugera que ahir. Ens llevem a les 7 del matí. Esmorzem tranquil·lament al 'Moonland', paguem habitació i jalos i cap al monestir que ahir no vam poder veure.
N'esperavem una mica més després del que vam veure al documental. Tot i així després de vista la sala de pregàries i la cova on en Nagoro hi va estar meditant no sé quan de temps ens pategem monestir i voltants.
Un monk se'ns agrega al cotxe per dur-lo a Kalthze on fem un milk tea al local dels col·legues d'en Mansul, el conductor.
En baixar la gent va a corre-cuita a
tocar el monk talment fos un Déu. La vane es despedeix d'ell, ell
correspon i la gent flipa. Quina devoció!.
De camí la carretera tallada perque els que s'ocupen de mantenir-la (una feina durissima en unes condicions tremendes) estan fent un break.
Propera parada a Basgo, que fou la capital del Ladakh fins el 1476. L'accés al monestir ben wuampo!.
Un lloc apartat, sense visites i on col·locarem les nostres banderetes nepalis.
Un homenet afable i amb el somriure posat ens obre totes les portes. Aquí també hi ha un parell de Bouddhes grans.
Anem a per el segon temple, 'Old Min Cihmba', aquest més nou.
A 10 minuts i escaig Nimmu, on hi parem a fer un launch. D'aquí directes (no sé ben bé on és) a un temple 'sikh' (sij). La imatge d'un sikh és la que ens ve al cap quan pensem amb guerrers musulmans de turbants i pantalons cagats (al estil Sandokan) amb els seu sabre de mitja lluna, alts, grans, corpulents i fortots. Realment impressionen!. Semblen severs i seriosos. Ens hem hagut de netejar les mans i els peus, posar-nos una mena de mocador al cap amb el simbol sikh i disposats.
Veiem una roca amb una forma humana on sembla hi havia estat un d'ells molt de temps. A dalt del turo hi havia una mena de recinte on disposats en rotllana eren tots i totes asseguts amb el llibre a la mà i pregant en un pseudo-càntic. Ens han rebut i convidat a passar. Ens hem assegut, en silenci i deixat emportar durant una bona estona d'aquella mena de 'trance'. La sensació és la mateixa que amb el mantres budistes.
En acabat cap a Spituk, a tocar de Leh, on dins la gonpa hi ha una cova on tenen tot d'imatges amb la cara tapada. Crec que es perquè representen els dimonis que duem dins i dels que ens hem de desempallegar i nomes les descobreixen en una determinada festivitat que ara no recordo.
Es divisa una tormenta...
Estem cansadots, el solete passa factura! Arribem a quarts de cinc. Maybe un golden dragon i a la piltra!.
Viatget curtet, fructífer i diferent del trek, és clar!.
Despertador a les 7.15 del matí. Tancar maletes i habitació, esmorzar (els nois avui fan tard) i sortida a les 8 del matí. El vehicle una mena de jeep, una mica més car que les 'van' però decididament encertat com comprovarem més tard donades les característiques del camí.
Primera parada al 'Magnetic Hill' on sembla, pel que ens expliquen, que la muntanya té a les seves entranyes alguna mena de roca o mineral magnètic que atrau els aparells com els avions i que per aquesta raó han de rodejar´la en lloc de sobrevolar-la pel damunt. D'altra banda sembla que els objectes que sembla que pugen, baixen i viceversa. L'explicació curiosa, el lloc una collonada.
Segona parada al 'point of confluence of Zanskar & Indus river.
D'aquí directes a Likkir on hi ha un 'Maitreya' de 3 pisos d'alçada.
Fem un break a base d'omelete i masala tea abans de la visita.
A Alchi tant els temples com els frescos i escultures així com les talles de fusta son realment boniques i treballades. La Karen ens explica sorpresa que són realment antigues. No Photos! (alguna d'amagatotis).
Alchi és un poblet bonic, ben cuidat, net i preparat per la quantitat de gent que ve a visitar-lo. Després de la visita i morts de gana i calor dinem a base de 'paner tika' 'paner muton', 'vegetable soup', 'roti' i begudes & tea corresponents per enfilar amb la darrera etapa del dia. Lamayuru.
Ja en ruta seguim trobant les particularitats del camí.
Ens allotgem al 'Moonland Guest House'. Amb vistes al temple, ple de flors i blat (i un yak dissecat plantat al mig del jardí) enmig d'aquest desert.
Ho porten uns xavals jovenets, espavilats i enrotllats. Uns busca-vides que ho tenen tot ben muntat i son molt divertits. Birra per la Karen i Vane i milk tea per mi mentre la fem petar entre riures i cigarretes.
L'habitació impecable i el WC potser el més net que hem trobat fins ara. Dutxeta calenta i a sopar a les 19.30 hores. Que cuidat que ho tenen tot. Una mena de carmanyoles que mantenen calentes amb una base d'espelma una seguida de láltre. Rice, dal, brown potatoes, tortitas, cheese & spinach i una mena de macedònia amb mango, albercoc, i.. pera!.
Després del sopar la fem petar amb uns holandesos de la taula del cantó. El noi de les coves ens diu que després faran jam session a base de tablas i didjeridoo al fum de chilum. Finalment tots a dormir perquè es posa a ploure.
240812
La tornada d'avui més lleugera que ahir. Ens llevem a les 7 del matí. Esmorzem tranquil·lament al 'Moonland', paguem habitació i jalos i cap al monestir que ahir no vam poder veure.
N'esperavem una mica més després del que vam veure al documental. Tot i així després de vista la sala de pregàries i la cova on en Nagoro hi va estar meditant no sé quan de temps ens pategem monestir i voltants.
De camí la carretera tallada perque els que s'ocupen de mantenir-la (una feina durissima en unes condicions tremendes) estan fent un break.
Propera parada a Basgo, que fou la capital del Ladakh fins el 1476. L'accés al monestir ben wuampo!.
Un lloc apartat, sense visites i on col·locarem les nostres banderetes nepalis.
Un homenet afable i amb el somriure posat ens obre totes les portes. Aquí també hi ha un parell de Bouddhes grans.
Anem a per el segon temple, 'Old Min Cihmba', aquest més nou.
A 10 minuts i escaig Nimmu, on hi parem a fer un launch. D'aquí directes (no sé ben bé on és) a un temple 'sikh' (sij). La imatge d'un sikh és la que ens ve al cap quan pensem amb guerrers musulmans de turbants i pantalons cagats (al estil Sandokan) amb els seu sabre de mitja lluna, alts, grans, corpulents i fortots. Realment impressionen!. Semblen severs i seriosos. Ens hem hagut de netejar les mans i els peus, posar-nos una mena de mocador al cap amb el simbol sikh i disposats.
Veiem una roca amb una forma humana on sembla hi havia estat un d'ells molt de temps. A dalt del turo hi havia una mena de recinte on disposats en rotllana eren tots i totes asseguts amb el llibre a la mà i pregant en un pseudo-càntic. Ens han rebut i convidat a passar. Ens hem assegut, en silenci i deixat emportar durant una bona estona d'aquella mena de 'trance'. La sensació és la mateixa que amb el mantres budistes.
En acabat cap a Spituk, a tocar de Leh, on dins la gonpa hi ha una cova on tenen tot d'imatges amb la cara tapada. Crec que es perquè representen els dimonis que duem dins i dels que ens hem de desempallegar i nomes les descobreixen en una determinada festivitat que ara no recordo.
Es divisa una tormenta...
Estem cansadots, el solete passa factura! Arribem a quarts de cinc. Maybe un golden dragon i a la piltra!.
Viatget curtet, fructífer i diferent del trek, és clar!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada