Nubra Valley

250812

Wow! @t 6 o'clock alarm failed!. La Karen ens desperta. Cap problema, ho tenim tot preparat. A les 6.20 del matí ja ens posem en ruta cap a la Vall de Nubra (la vall de les flors). Aquesta vegada ens acompanya en Zulfileh, el noi amb qui vam lligar els circuits, ladakhi de mena i molt atent. Enfilem cap al 'Khardung La' (el pas de Khardung), el pas rodat més alt del món amb una altitud de 5606 metres segons diuen (sembla que hi ha una disputa amb el 'Tanglang La' de 5360 metres a veure qui la te més grossa!). 

Com que no hem pogut esmorzar al Saser fem parada a 'South Pullu' a gairebé 4500 metres, a la 'Wet Canteen' on prenem un roti/chapati with spicy i... si! el milk tea!.

 

 

  Es un lloc petitó, amb una nau on hi tenen un ambulància i una grúa que dóna servei a la part sud del Khardung La, alguna tenda de campanya arran de camí pels que s'ocupen de mantenir-ho despejat, i un petit assentament militar (que els hem trobat i trobem arreu). El Ladakh es una zona de conflictes amb Xina i Pakistán i els controls i assentaments militars son molts i en ocasions 'estrictes'. D'aquí el permís de 'Inner Limit Permit' que ens hem hagut de treure i que només és vàlid durant una setmana.

Arribem al Khardung La, una mini explanada amb la tenda i el bareto més alts del món. Se li treu partit a tot i això fa que perdi encant. Això si, tot plagat de banderoles tibetanes d'oració i uns megàfon on no deixen de sentir-se mantres. 

 

 

Continuem, ara de baixada cap a Khalser on haurem de dinar sigui l'hora que sigui perquè després costarà trobar algun lloc en un bona estona. A mig camí un camió trabat a la pista. Aquí tothom s'ajuda també!.

 En Zulfileh ens porta a un garito de carretera on mengem la millor omelete de totes, amb tomata i ceba per sobre, roti untada en salsa especiada, molt especiada i re-bona!. Seguim repartint globus i llapissos als nens que ens anem trobant pel camí. Aqui els llapissos els acabo amb el Zulfileh que comenta té un nebot que es torna boig pintant.

Ara ja cap a Panamik, on hi ha unes termes ('hot springs'). Les vistes i muntanyes que veiem son espectaculars. A diferència del Nepal, de la zona dels Annapurnes, aquí els paisatge és molt més obert, molta més profunditat de camp. Impressiona. No som res.

Arribem als hot springs (que vistes les de Caldes de Montbui res a envejar). La Vane i la Karen es donen el banyet i dutxa pertinent mentre en Zulfileh i jo la fem petar tot prenent teas.

 Arriben al lloc uns homes sikh que després del banyitu ens demanen d'acompanyar-nos. Seguim prenent teas mentre tafanegem en les vides respectives. Una sobretaula entretinguda. 

Ens despedim i cap a Summur Monastery. El que més m'ha agradat d'aquest lloc és la seva gent. Gent divertida i riallera que ens han convidat a afegir-nos al grup. Val a dir que era un grup de dones, els homes eren una mica més enllà picant pedra. Ens fem unes fotikis, regalem més globus als nens/es i cap a Hunder que és on farem nit i podrem veure les dunes. Dunes enmig de l'Himàlaia!.

 

 

 

 I hi son! amb els seus camells i tot!. Hi arribem, per variar, amb la posta de sol.

 

 

 

Vistes les dunes en Zulfileh ens porta al 'Himalayan' guest house d'un col·lega. 

 

Habitació llesta, neta, aquest WC supera el del 'Moonland' de Lamayuru. Dutxeta i a sopar tots 4!. 

Es nota que son col·legues, hem tingut sort i ens tracten d'allò més bé!.


260812

Avui ens llevem a les 7.15 del matí per esmorzar a les 7.30 hores.

Ben bé les 9 del matí quan iniciem la marxa cap a Old Diskit. 

 

Aquest cop el 'Maithreya' és de 6 pisos d'alçada. Impressionant allà al bell mig del 'Nubra Valley' a tocar de la 'old Diskit' que és la part antiga de Diskit i que la componen tot de casetes quadrades i amuntegades unes sobre de les altres.

 

 

Aquí ja de tornada cap a Khalser afer un segon breakfast i de tirada fins a 'North Pullu' on passat el 'police chekpoint' fem una cigarreta i milk tea. 

 

Enfilem amunt, passem per on l'anada vam trobar un camió travat en un pontet que es va esfondrar en passar. Avui l'aigua comença a empassar-se el camí. 

 

 

Passem el 'khardung La (mare que el va parir)' i arribem a l'altre banda a South Pullu on farem 'the last all together milk tea'.

Abans d'arribar a Leh, recollida de flors per assecar. Fàcil!.

 Arribem a Leh cap a les 16.30 hores. Ens despedim d'en Zulfileh, gran persona, modesta i atenta, que ens ha cuidat molt (tenim el seu mail per si algú està interessat a fer algun trekking o visita necessitada de vehicle). Arribem al Saser i ens posem a fer laundry i l'habitació a punt mentre xarrem amb quantitat de nouvinguts. 
Quedem amb l'Alessandro per anar a sopar amb ell i uns col·legues a un lloc on preparen pasta. Aquests italians!. Quina vetllada més divertida i gestual!. Hi som l'Alessandro, l' Alessandro Di Meo (fotògraf), la xicota Francesca, l'Anna (companya de teaching de l'Alessandro), la Vane et moi.