210812
Juley! (que és el 'namaste' de Ladakh). Avui la respiració una mica més fluida. El MAM no afecta però despertar-se sovint durant la nit, ulls vermellots i alguna espurna de sang al nas sembla que és habitual en aquestes altituds. Breakfast de collons (confirmo que l'apricot jam d'aquí es boníssima) que compartim amb l'Alessandro. Avui visita al 'Leh Palace', cresta, Fort Tse Mo i gonpa. El palau de Leh ens expliquen que és un mini versió del 'Potala' de Lhasa al Tibet. L'Alessandro ens fa 5 cèntims de la moguda del voluntariat i nens, de com parlen els tibetans (4 tons), que ho escriuen tot junt (o separat! he vist que welcome, together i d'altres sovint les separen: wel-come, to-gether.).
Com ell porta un mes aquí i nosaltres pocs dies per veure coses, li preguntem que és interessant de veure. Ens parla del que teníem previst com Nubra Valley, Panamik, Diskit i de Pangong (llac) del que ben bé el 80% és a Xina i la resta a Ladakh. Millor fer-ho amb Jeep que en moto perquè sembla hi ha més de 40 passos amb aigua pel camí. Matí complert.
Pujada al palau de Leh a través de carrerons que a la part baixa de la muntanya sovint esdevenen túnels. Bucòlic, agrosti i maco.
Una vegada arribem als peus del palau la ciutat és als nostres peus.
Hi trobem una mena de saleta on serveixen teas.
Tafanejant també trobem un llibre on
la gent hi deixa els seus escrits. Hi deixem empremta.
Continuem fins
les portes de palau (100 rupies l'entrada) on hi entrem i ens deixem
perdre per la quantitat de passadissos i sales que hi ha.
Moltes d'elles en restauració.
Pugem a través de les escaletes de fusta que trobem fins al capdamunt del palau des d'on hem gaudit d'unes vistes magnífiques.
A banda les terres de 'moonland' al fons els pics nevats, a l'altra banda el verd.
Desfent el camí de passadissos trobem una sala de pregàries i meditació amb imatges vàries, espelmes d'oli, tambors i campanetes així com els manuscrits (mantres) de pregària. Fotos a dojo.
Continuem caminant pel vessant de la muntanya fins arribar al 'Fort Tsemo' i la gonpa 'Nam Gyal Tsemo'.
Una mena de turmenta (light) de sorra ens atabala uns instants. Acaba ràpid, després, unes vistes espectaculars d'arreu.
Ben bé el cim. Gran part derruït però amb molt d'encant.
Al top on hi tenen un Bouddha de l'any 1430 d'una alçada considerable.
Seguim gaudint de les vistes!.
Ens apropem a l'altre banda de la cresta...
Un altre punt de vista!.
Decidim
baixar per un altre cantó, pel camí anomenat 'stupa's forest' (bosc
d'stupes, 'chubi') tot ornamentat a banda i banda amb fites a mode
d'stupes fins arribar a baix on hi ha tot un seguit de stupes envoltades
d'arbres.
Casetes ben humils on al terrat d'aquestes hi veiem l'alfals que posen a secar per l'hivern, 'totxanes' fetes de fang així com els 'dong', les caques de yak que posen a secar per utilitzar-lo de combustible a l'hivern (en Zulfileh ens explicarà més endavant que un sac val unes 150 rupies).
Una vegada a Leh hem anat a dinar al 'Tibetan kitchen' de Main Bazaar, vegetarià i on també hi trobes monks. Sembla hi ha un Tibetan kitchen famós a Fort Road on hi anirem més endavant.
Tarda tranquil·la al jardí des Saser amb l'Alessandro fent-la petar d'aquí i d'allà (ell viu al 'Lago di Como'). Se'ns fa de nit. Marxem a sopar per tornar aviat i fer 'il tiro dello stronzo' amb l'Alessandro a la llum de les estrelles. Aquí la llum funciona de 19 hores a 23 hores.
220812
Diana a les 9.30 del matí. Volem anar al 'Shanti stupa' (una stupa feta per budistes japonesos i ladakhis) a mode de 'Pagodes per la Pau' (a Pokhara també en tenen una).
Al final ens retrassem. Coneixem la Karen, allotjada al Saser. Una alemana afincada a Kabul i que treballa en un museu. Especialitzada en art contemporàni. De xarrera sembla que ella també va amb el temps just i plantegem de compartir vehicle per veure alguna cosa. Sortim a mirar preus, vehicles i destinacions per debatir-ho després de dinar plegats. Fem alguna compreta de 'gifts' amb els que ja cobrim tothom i tornada al Saser a xerrar amb la Karen. Lliguem visites a Lamayuru i Nubra Valley. Decidim fer cada circuit en dos dies cadascun. Primer cap a Lamayuru on de camí visitarem diversos poblets i gonpes respectives (entre elles les de Alchi que semblen tenir un interés per la seva antiguitat). Tornarem a Leh on farem nit per marxar al dia següent cap a Nubra Valley (i de pas donar temps perquè ens puguin fer el 'inner limit permit', permís necessari per desplaçar-se per aquella zona i que costa 500 rupies 'each person') on passarem per Panamik ('hot springs' a la frontera amb Pakistán), Summur, Hunder ('sand dunes' i 'bactrian camels'). Uns 100$ per cap en total. Lassi per celebrar-ho i a descansar que demà a matinar!
Juley! (que és el 'namaste' de Ladakh). Avui la respiració una mica més fluida. El MAM no afecta però despertar-se sovint durant la nit, ulls vermellots i alguna espurna de sang al nas sembla que és habitual en aquestes altituds. Breakfast de collons (confirmo que l'apricot jam d'aquí es boníssima) que compartim amb l'Alessandro. Avui visita al 'Leh Palace', cresta, Fort Tse Mo i gonpa. El palau de Leh ens expliquen que és un mini versió del 'Potala' de Lhasa al Tibet. L'Alessandro ens fa 5 cèntims de la moguda del voluntariat i nens, de com parlen els tibetans (4 tons), que ho escriuen tot junt (o separat! he vist que welcome, together i d'altres sovint les separen: wel-come, to-gether.).
Com ell porta un mes aquí i nosaltres pocs dies per veure coses, li preguntem que és interessant de veure. Ens parla del que teníem previst com Nubra Valley, Panamik, Diskit i de Pangong (llac) del que ben bé el 80% és a Xina i la resta a Ladakh. Millor fer-ho amb Jeep que en moto perquè sembla hi ha més de 40 passos amb aigua pel camí. Matí complert.
Pujada al palau de Leh a través de carrerons que a la part baixa de la muntanya sovint esdevenen túnels. Bucòlic, agrosti i maco.
Una vegada arribem als peus del palau la ciutat és als nostres peus.
Hi trobem una mena de saleta on serveixen teas.
Moltes d'elles en restauració.
Pugem a través de les escaletes de fusta que trobem fins al capdamunt del palau des d'on hem gaudit d'unes vistes magnífiques.
A banda les terres de 'moonland' al fons els pics nevats, a l'altra banda el verd.
Desfent el camí de passadissos trobem una sala de pregàries i meditació amb imatges vàries, espelmes d'oli, tambors i campanetes així com els manuscrits (mantres) de pregària. Fotos a dojo.
Continuem caminant pel vessant de la muntanya fins arribar al 'Fort Tsemo' i la gonpa 'Nam Gyal Tsemo'.
Una mena de turmenta (light) de sorra ens atabala uns instants. Acaba ràpid, després, unes vistes espectaculars d'arreu.
Al top on hi tenen un Bouddha de l'any 1430 d'una alçada considerable.
Seguim gaudint de les vistes!.
Ens apropem a l'altre banda de la cresta...
Un altre punt de vista!.
Casetes ben humils on al terrat d'aquestes hi veiem l'alfals que posen a secar per l'hivern, 'totxanes' fetes de fang així com els 'dong', les caques de yak que posen a secar per utilitzar-lo de combustible a l'hivern (en Zulfileh ens explicarà més endavant que un sac val unes 150 rupies).
Una vegada a Leh hem anat a dinar al 'Tibetan kitchen' de Main Bazaar, vegetarià i on també hi trobes monks. Sembla hi ha un Tibetan kitchen famós a Fort Road on hi anirem més endavant.
Tarda tranquil·la al jardí des Saser amb l'Alessandro fent-la petar d'aquí i d'allà (ell viu al 'Lago di Como'). Se'ns fa de nit. Marxem a sopar per tornar aviat i fer 'il tiro dello stronzo' amb l'Alessandro a la llum de les estrelles. Aquí la llum funciona de 19 hores a 23 hores.
220812
Diana a les 9.30 del matí. Volem anar al 'Shanti stupa' (una stupa feta per budistes japonesos i ladakhis) a mode de 'Pagodes per la Pau' (a Pokhara també en tenen una).
Al final ens retrassem. Coneixem la Karen, allotjada al Saser. Una alemana afincada a Kabul i que treballa en un museu. Especialitzada en art contemporàni. De xarrera sembla que ella també va amb el temps just i plantegem de compartir vehicle per veure alguna cosa. Sortim a mirar preus, vehicles i destinacions per debatir-ho després de dinar plegats. Fem alguna compreta de 'gifts' amb els que ja cobrim tothom i tornada al Saser a xerrar amb la Karen. Lliguem visites a Lamayuru i Nubra Valley. Decidim fer cada circuit en dos dies cadascun. Primer cap a Lamayuru on de camí visitarem diversos poblets i gonpes respectives (entre elles les de Alchi que semblen tenir un interés per la seva antiguitat). Tornarem a Leh on farem nit per marxar al dia següent cap a Nubra Valley (i de pas donar temps perquè ens puguin fer el 'inner limit permit', permís necessari per desplaçar-se per aquella zona i que costa 500 rupies 'each person') on passarem per Panamik ('hot springs' a la frontera amb Pakistán), Summur, Hunder ('sand dunes' i 'bactrian camels'). Uns 100$ per cap en total. Lassi per celebrar-ho i a descansar que demà a matinar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada